dilluns, 14 de juliol de 2008


COLOMER, Agustí, COMPANY, Rafael, FRANCH, Vicent & Miquel NADAL:
Document 88.
Destinat (sobretot) a nacionalistes,
Eliseu Climent (Tres i Quatre), València, 1988.



Nota: El símbol ►► acompanya una referència que, pel que fa al tema que tractem, incorpora el mateix text que la referència anterior.

1. Blocs, webs, fòrums:
1.A. La «revifalla virtual» de juny-juliol de 2008
(9 de juny) 20 anys de Document 88
«Siga com siga, en fa 20 anys ja. Vint anys on "Document 88" no perd la seua actualitat, en cap de les línies que el fan llibre. És una joia crítica, analítica, recuperadora de consciència i de reflexió. Continuadora, amb un llenguatge més senzill, de l'anterior "De Impura Natione". Una crítica, en tot cas, dels vells apostolats inqüestionables fins al moment, de les doctrines cegues i allunyades de la realitat i de la història política i social del poble valencià. […]
Fóren valents per ovelles negres. Patiren crítiques ben fortes, d'uns i d'altres. Per a uns "neoblavers", per a altres "tercerviïstes captadors". Colomer, Franch, Nadal i Company fóren víctimes dels nombrosos carrerons sense eixida ideològics del moment però guanyadors a la llum de la història.Caldrà preguntar als nostres quatre autors si ells esperaven que haguera quallat el seu pensament en un valencianisme d'ample espectre. Jo, amb humiltat, pense que sí».
http://faustibarbera.blogspot.com/2008/06/20-anys-de-document-88.html

(29 de juny)
Document 88: vigència, adhesió, rebuig, menyspreu, oblit
«D88 no fou premiat en els XVI Octubre, i la seua publicació es degué ―només― a la recomanació del jurat, que inclogué igualment en el pack l'esmentada obra de Bello. A més, la repercussió mediàtica de Document 88 fou molt menor que l'obtinguda per De impura natione. I, fins i tot, amb el pas dels anys el nostre llibre arribaria a rebre el qualificatiu d’«impresentable» (Guillem Calaforra dixit)...
En els locals de la llibreria Tres i Quatre, en el carrer Pérez Bayer de la ciutat de València, un bon nombre de caixes d’exemplars del D88 quedarien sense vendre. Mentre, el nacionalisme catalanista valencià decidiria —ja no recorde quan— que allò del «marc nacional dels Països Catalans» passava a millor vida en el món de les ponències ideològiques (això sí, sense esmentar per a res la bicha de la tercera via)».
http://rafaelcompany.blogspot.com/2008_06_01_archive.html

(14 de juliol) Futur Valencià: una visió intransferible?
«Una de les grans virtuts del tercerviisme, crec, és que servava –protegia– una part del passat de cadascú. M’explique: quan, posem per cas, alguna persona passava de ser blavera a pancatalanista en mig de la Batalla de València (una cosa no tan estranya com puga paréixer a priori), el protagonista ho enviava tot a pastar fang i es venjava simbòlicament del propi passat (arraconava en la història una part de la seua biografia). Però quan, arran de la plasmació de la tercera via, es produïa l’acostament envers el missatge de Mollà, Mira, etc., els afectats escollíem el ritme i la intensitat de la metamorfosi, intentàvem endinsar-nos en els motius dels altres, i –atenció!– conservàvem la comprensió cap a les nostres posicions anteriors: per exemple, jo vaig començar a militar en la Unitat del Poble Valencià el 1984, i, malgrat totes les evolucions que he pogut patir, sempre he sentit una benvolença cap a tota aquella aventura de la UPV, tèbiament catalanista, sacrificada i un pèl angoixosa. Jo sempre m’he entés».http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/07/futur-valenci-una-visi-intransferible.html

(15 de juliol) Carta oberta a Carles Choví
Text de Carles Choví:
«D’aquells temps també vé que Vicent Martí, qui em coneixia des dels meus inicis en la UPV, diguera sorneguerament de la meua activitat ideològica: «l’enviàrem com a missioner i tornà negre!»...
Este paràgraf, en si mateix, explica perquè la tercera via no va aconseguir els seus objectius.
Ni els uns eren negres necessitats ser civilitzats, ni els altres tenien més objectiu el de predicar en terra de promissió adaptant el missatge però no el fondo.
El resultat. El transvasament d'alguns elements des del valencianisme tricolor a un fusterianisme ligt i certes formes “amables” que es conserven en l'actualitat.
Pel camí molta frustració i abandó».
Resposta:
«Crec, Carles, que no encertes en la teua valoració. I em pense que no ho fas atenent a múltiples raons: […]
Quin és el «fondo» de la tercera via? Un valencianisme de mínims per al conjunt de la nostra societat i una teorització nacionalista acordada per als qui no ens sentíem còmodes amb l’espanyolitat nacionalista. I en la teorització acordada, amb el cervell en la mà, s’hi aparcaven els essencialismes: ni nosaltres havíem de santificar el marc nacional dels Països Catalans, ni els nostres interlocutors havien de preservar per sempre més la llengua valenciana «independent»... I un llarg etcètera de camins d’encontre. Si Robert Lafont havia pogut dir que no n’hi havia nacions sinó nacionalistes, es tractava de construir un nacionalisme (re)conciliat. Y con las verdades del barquero per davant».http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/07/carta-oberta-carles-chov.html

(15 de juliol) La tercera via ha mort... Pere Fuset
«Tanta tertúlia a l'Hotel Inglés, tant d'assaig a les prestatgeries, tanta ponència, i tantes reflexions beneides fins i tot per Joan Francesc Mira ens haurien de fer entende que el camí està ben traçadet i que només cal tindre ganes i valentia per recorrer-ho. I que, més encara després de l'aprovació de l'AVL i la seua aposta oficial per la llengua una i trina , hi ha poques excuses per allagar els preparatius. Al remat eternitzar determinats debats per la resistència d'algunes persones o sectors, només ens distància del vertader repte que és precissament la convergència del valencianisme amb la societat valenciana que ja avise, no és barata, però indefugible per a una vertader (i democràtic!) procés de construcció nacional».
http://blog.perefuset.com/2008/07/la-tercera-via-ha-mort.html

(15 de juliol) Document 2008. Pere Palés
«Estos dies, en hi han teories per a tots els gustos, però em centraré en dues de hui, llegides atentament mentres creuava Castella, l'expressada per l'amic Carles Choví (Secretari General d'Opció Nacionalista Valenciana) al blog de Rafa Company, i la publicada pel valent Pere Fuset (Portaveu del Bloc Jove) al seu blog. Malauradament inductivament opostes però complementàries en el resultat. Jo, sanament, discreparé d'ambdues.
Pere Fuset peca de fusterià, per al meu gust. M'explique. En raó del present, principi i fi, sobrevola el passat, quan no el minimitza o el contextualitza, sense més lectures inherents, aprenents o deformants. Diu que bé, que va tindre el seu protagonisme, que va gotjar del seu espai als anys 80 però que poca cosa més li correspon ja. Una sola cosa més, si cap: que ja es van traure conclusions d'aquell procés. Que ja està bé, vaja. Fins i tot qualifica esta onada re-lectora, re-pensant, re-visionista com a nostàlgica. Al remat, conclou que el tercerviisme no és un actiu, a hores d'ara, que cal passar pàgina si no volem caure en l'autoconsum.
Carles Choví, per la seua banda, en fa una intervenció curta però significativa. Sintèticament: considera que el tercerviisme fracassà en percepcions i resultats-ni va interpretar correctament el país ni va aconseguir el seu objectiu- i per altra banda, que passats els anys, pareix rebufar cert caràcter tacticista-causal en el naixement de la 3V, no sé si (mal) interpretant l'expressió de Vicent Martí».

http://pensamentslliures.blogspot.com/2008/07/la-vigncia-del-tercerviisme.html

Pere Fuset // divendres, 18 juliol, 2008
«No Albert, no estic d'acord i crec sincerament que o no has entés el que vull dir (potser per que no ho explicat bé) o no parlem del mateix. La tercera via ha mort d'èxit com he dit anteriorment per que ha aconseguit determinades fites al valencianisme polític i més clarament a l'àmbit teòric (fes una ullada a la bibliografia més actual o a les ponències polítiques) com són delimitar un marc nacional estrictament valencià, relativitzar la conflictiva qüestió simbòlica i apostar per la unitat lingüística en un marc de respecte cap a la pluralitat com el que suposa o hauria de suposar l'AVL.
A dia de hui no hi ha cap plataforma que cerque la convergència entre "blaveros" i "catalanistes" bàsicament per que no hi ha interlocutors possibles. És una pérdua de temps pretindre fer participar d'un acord a gent que té tan poc a veure entre sí. Ja no hi ha a un costat les joventuts tricolors de la JV i a un altre les fusterianes de Tirant lo Blanc, per exemple. Hem de fer convergir al PSAN amb les restes d'UV? A tots dos costats trobes,amb honroses excepcions i sense cap ànim d'equiparar-los per raons evidents, elements radicalitzats en els seus posicionaments com a símptoma inequívoc del seu estat de descomposició.
I encara més positiu a dia de hui ja hi ha generacions de joves que no necessiten passar per cap procés de convergència per abraçar els postulats que defensava la tercera via en el seu moment quan existien dos paradigmes clars sobre els quals podien defensar-se posicionaments valencianistes, precíssament per que aquells postulats de conciliació són ja reconeguts com a doctrina valencianista.
Una altra cosa però és el grau de socialització d'este discurs en determinats àmbits com puga ser el nacionalisme cultural on efectivament encara hi pot haver un cert recel. I en este sentit on crec que hauriem de, sense deixar de fer pedagogia, oblidar la por i els complexos i mostrar-nos tal i com som. Però açò ja no és tercera via Albert, açò és la via, és el valencianisme».
http://blog.perefuset.com/2008/07/la-tercera-via-ha-mort.html

(20 de juliol) Tercera via. Taronget
«Gràcies a la tercera via, no he tingut que decidir-me per un bàndol: he trobat que la meua manera d’entendre el valencianisme era compatible a altres maneres d’entendre’l i que totes podien compartir un mateix projecte polític. Eixa fou la gran victòria de la tercera via: l’herència que ens ha deixat a generacions que no necessitem cap reconciliació perquè mai no ens hem “barallat”. [...]
I ens trobem en un punt on teòricament ja hem superat debats estèrils, odis i divisions.
I dic teòricament. És cert. Encara queden persones ancorades en el passat. A elles (i no parle de cap sector en particular, sinó de persones d’ací i d’allà), cal recordar-los que la seua actitud ja fou superada pel valencianisme fa unes dècades, i que si no són capaços de pujar-se al tren en el punt on ens trobem, no poden esperar que el valencianisme retrocedisca per a tornar a fer el mateix recorregut.
Hui el valencianisme ha de parlar de la globalització, de la crisi, de la sostenibilitat, de la seua idea d’Espanya, del seu model de PAÍS. Ha de parlar d’innovació, de xarxes socials, de pobresa, de les guerres, d’Europa, de la Mediterrània, del tren i les autopistes, de les nuclears i les energies renovables. Ha de parlar del valencià, i fer-ho també en castellà. Ha de parlar dels jóvens i les persones majors: de l’horta, les marjals, de les comarques però també de la Ciutat de València i Alacant. ETC… Gràcies a la tercera via, podem dedicar-nos a tot açò havent superat els altres debats».

http://nocapencapcap.wordpress.com/2008/07/20/tercera-via/

(21 de juliol) A propòsit de valencianismes, amb adjectius o sense. Ignasi Bellido
«La tornada del Company, Rafa, arran dels 20 anys de Document 88, ens ha portat de nou al debat. Al debat dels debats a casa nostra (el valencianisme). Fuset prengué la paraula i amb l'impuls sincer que el caracteritza proclamà una de les seues manies recurrents: la tercera via està morta, soterrada amb el valencianisme de conciliació dels anys 90 (JV i Tirant lo Blanc i altres). Per tant... vixca el valencianisme del futur, deslliurat d'adjectius (valencianisme i prou... que diria Gallart). EL VALENCIANISME. I alguns l'hem entés i uns altres no tant. I, bàsicament, té raó. I té raó perquè allò que proclama, i va en la mateixa línia l'últim blog de Carles Choví, és que no podem estar constantment començant des de zero. Mirar-nos i remirar-nos el melic ens coarta l'avanç. [...]
En tot el debat que s'ha plantejat hi ha un element que es deixa de costat. El que passa és que els avanços (que són ben reals després de tants anys) han estat adormits, -en procés d'hivernació-, en la passada legislatura. Tot anà pels aires amb el truncament del projecte modernitzador de l'UV de Villalba i la frustració del BLOC a quedar-se a un milímetre de la porta d'entrada a les Corts en la seua aposta taronja. [...]
Allò que diu Fuset, i si no és així ja m'ho farà saber, i que interpreta molt bé "Taronget" en el seu blog dual, "NO CAP EN CAP CAP", és que ja va sent hora de posar en pràctica les reflexions de caire integrador del valencianisme i definir el discurs a través d'esta construcció ideològica. Desvirgar el valencianisme de conciliació. D'alguna manera, allò que jo comentava en anteriors escrits. No podem condemnar a les noves generacions a passar per totes les capelletes grupals i discursives, abans d'arribar al discurs conciliador. Un discurs capaç de conjuminar el millor de les tradicions valencianistes i lligat amb l'univers identitari i simbòlic assumit com a paradigma de la valencianitat. Allò què som i la seua visualització.

Per tant, el millor homenatge que li podem fer a la tercera via, i al conjunt de la reflexió valencianista, tant ratpenatista com nosaltrista, és posar-la en pràctica. Treballar per reduir les diferències, consensuar un mínim comú denominador ajustat a la realitat identitària i posar-nos en marxa per treballar coordinats per construir un país digne, cohesionat i orgullós de tindre veu pròpia. Eixe és el repte als qual estem cridats a respondre».
http://ignasibellido.blogspot.com/2008/07/la-tornada-del-company-rafa-arran-dels.html

(24 de juliol) Què fem quan els adjectius encara separen. Pere Palés
«Que valencianisme només hi ha un, n'estic d'acord. Que el valencianisme deuria traslladar a la societat un únic missatge, n'estic d'acord. Que el valencianisme ha de mirar menys pel retrovisor, n'estic d'acord. Afirme la major, n'estic for-mal-ment d'acord. Deuria ser així. I dic formal, per no dir-ne teòric. La voluntat no té necessària relació en la realitat, ni la realitat amb el desig. Com la il.lusió òptica no és a la òptica o a la il.lusió. [...]
Senc reafermar-me: el conflicte essencialista continua existint, amb la diferència que la qüestió nacional no és un element central al debat polític de hui. I em reaferme de nou: s'ha d'acabar. La curació no passa per obviar, per tancar els ulls, per ignorar a la contrapart. La recepta ha de sustentar-se, indefectiblement, en polítiques de desactivació, de sintesi, de congregació definitiva, d'acord: amb això, soterrem els adjectius. Però encara està per vindre, lamentablement per nosaltres, afortunadament per a PP i PSOE. Tot, no ho pergam de vista, amb l'abstenció inconscient, quan no desinterés flagrant, de la majoria del poble valencià.
Siga dit de pas, el Bloc continua sense ser la casa comuna del valencianisme. Li ha faltat i li falta generositat. I autocrítica. Això i llegir a Goleman».
http://pensamentslliures.blogspot.com/2008/07/natxo-bellido-qu-fem-quan-els-adjectius.html
(25 de juliol) la Casa (imperfecta) del Valencianisme. Amadeu
«Si haguera de definir-me faria això que ha dit Pere Fuset al seu blog: valencianista i punt. I així és com m’agrada entendre també a la resta de persones que es mouen pel “mundillo” del valencianisme, independentment de la tradició de la que vinguen o el curriculum que porten. Estic d’acord amb això que diu Pere de que la Tercera Via ha donat a llum al valencianisme de hui en dia. Però no estic d’acord amb que la Tercera via haja mort. la Tercera Via ha donat com a fruit el diàleg entre valencianistes, ha apropat les vores del riu, però no ha fet que les vores es junten. Així, la tercera via no ha servit per a que les altres corrents desapareguen, s’ha instal·lat al bell mig de l’eix del valencianisme, entre blaverisme i catalanisme. I la seua contribució ha propiciat que es suavitzen els posicionaments, que s’encete el diàleg i sobretot, com ja he dit, que el sorgisca el valencianisme com alguna cosa mínimament sòlida.
Mínimament, perquè només ha sorgit en dos àmbits, el teòric, i el polític. Als llibres i als partits, per a que ens entenguem. I quan dic partits, m’estic referint al BLOC. el BLOC no és un partit tercerviista, és un partit valencianista. És l’instrument polític que millor ha sabut donar acollida al valencianisme que va donar a llum la Tercera Via. La gent del BLOC, en la seua majoria, és gent que ve d’una vora del riu, gent que ve d’una tradició, gent que té un currículum determinat. Vora, tradició i currículum que tots coneguem sobradament. I alhora eixa gent ha sigut la que ha donat el pas d’obrir el camí al valencianisme sense vora, tradició ni currículum. Ho diuen els documents, ho diuen els estatuts, ho diu el seu secretari general i els seus militants i també ho diuen els seus fets: El BLOC pretén ser la casa comuna del valencianisme. La casa de tots, sense currículums, ni vores, ni tradicions.

Però el BLOC és un partit, un partit menut, no cal que ho diga, un partit modest. I supose que tampoc cal que diga que els partits estan formats per persones. I les persones no som perfectes. Segurament el BLOC no ha fet tot el que estava al seu abast per a esdevindre eixa casa gran que pretén ser. Segurament ha comés molts errors, errors importants. Segurament, el BLOC s’haja desviat del seu camí inicial. Però senyors, no es pot acusar al BLOC d’haver fracassat en este sentit. Perquè a banda d’este partit, qui més ha fet alguna cosa per a apropar-se a la societat? qui més ha modificat postulats i ha renovat el discurs de manera tan clara com ho ha fet el BLOC? ONV? UDPV? UV?».
http://nocapencapcap.wordpress.com/2008/07/26/la-casa-imperfecta-del-valencianisme/

(25 de juliol) Les meues raons. Rafael Company
«[…] ja em perdonareu, [però] jo no crec que n’hi haja cap dicotomia irresoluble ―en el plànol teòric― entre els conceptes «tercera via», «valencianisme de conciliació» i «valencianisme» clar i ras com li agrada a Pere Fuset: l’altre dia Xavier Pons deia que això de «tercera via» era una etiqueta periodística. I sota l’etiqueta van anar desenrotllant-se uns espais d’encontre amb l’objectiu de conformar ideologies complementàries: el valencianisme de mínims i el de màxims (conciliat, òbviament). Si ens fixem en el de màxims, va poder sobreviure perfectament a la mort de Futur Valencià perquè era compartit per Joventut Valencianista (JV) i el Tirant lo Blanc (TLB). […]
Pel que fa a la inserció del valencianisme de conciliació en el si de la UPV, el procés fou més complexe: esta organització va assumir la valencianitat nacional nolens volens, davant de la tèbia o enfrontada resposta social, sempre obstinada, i després d’anys d’hostilitat oficial a obrir la caixa de Pandora de la qüestió nacional en sentit «tercerviista». Perdó: en la UPV, l'adjectiu tercerviista va ser sinònim d’alguna cosa diametralment oposada a nacionalisme fetén. I això per més que, a l’hora de llegir els papers, en els publicats per Damià Mollà, Eduard Mira et alii s’afirmara molt abans l’aposta pel marc nacional valencià.
Sí: sempre he considerat aquell lapsus (1987-1996) el malbaratament d’un temps preciós, però cadascú té dret a portar els seus ritmes...
El problema afegit seria que la tardaníssima evolució de la Unitat del Poble Valencià mai es va publicitar de manera tan joiosa que poguera combatre amb èxit alguna de les percepcions ciutadanes ―ben dominants en llocs decisius demogràficament― sobre el continuum UPV-Bloc Nacionalista Valencià (BNV).
Què vull dir amb això tan cursi de la «publicitació joiosa»? En bona part estic referint-me a l’assumpció pública i sobredimensionada, per fi, del llegat simbòlic del valencianisme anterior a la Guerra Civil i actuant durant la mateixa. Parle de senyeres, sí, i de més coses. […]
al meu entendre, el Bloc necessitaria resoldre també amb certa urgència un altre desafiament: com endinsar-se en la seducció d’una societat que, immersa en el «regionalisme banal» que promocionen els actuals gestors de la nostra Generalitat, ha decidit acomodar-s’hi i ―de pas― ha volgut també fer un enorme dipòsit de confiança als autors de l’invent: primer a Eduardo Zaplana i, després de l’episodi José Luis Olivas, a Francisco Camps. Això de «regionalisme banal» és l'adaptació del títol d'una important obra de Michael Billig, Banal Nationalism, traduïda ací per l'editorial Afers […]
Quins serien els obstacles que, al meu parer, estarien frenant una resposta ràpida del Bloc (ja voríem si podria ser efectiva) als desafiaments retratats? O, en un ús no sé si espuri de paraules de Pere Fuset, ¿què és allo que ajorna la «convergència» del Bloc Nacionalista Valencià (com a força insígnia del valencianisme polític) amb la societat que l'acull? S’ha de suposar ―potser m’equivoque― que en el si del col·lectiu de l’actual Bloc, vull dir, en la consciència íntima d’una part de la seua militància, continua oberta una escletxa difícil de tancar. Una fractura entre allò que reiteradament perfilen els papers i els congressos des del 1996, i aquella «fidelitat» antiga en el sentit cronològic, abocada a l’espurna de la catalanitat desitjada, que intenta servar ―protegir― trossos de l'il·lustrat projecte de país que no pogué ser. I sembla evident que, per als decisors del Bloc i ara per ara, la millor resposta a eixa fractura és el no meneallo.
Ho entenc. Però ho trobe un llast important, d'efectes seriosos».
http://rafaelcompany.blogspot.com/2008/07/les-meues-raons.html

Rafa Company recorda la publicació de Document 88
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=988&Itemid=1
«Enguany es celebra el 20 aniversari de la publicació de "Document 88, Destinat (sobretot) per als nacionalistes valencians". Esta obra col·lectiva desenvolupà les tesis defensades en "De Impura Natione", les de la batejada com a "tercera via" al valencianisme potstransició de "pancatalanistes" i "blavers". Un dels seus autors, Rafa Company, analitza des del seu blog els fruits d'esta obra».
http://www.valencianisme.com/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=988

20 anys de Document 88: Rafa Company, un dels seus autors, parla d’esta important reflexió valencianista hui en el seu blog
http://annanoticies.com/2008/07/01/20-anys-de-document-88-rafa-company-un-dels-seus-autors-parla-dell-hui/
http://catablocs.cat/2008/07/01/
http://huubs.imente.com/search?query=blavers&lang=ca&offset=0

1.B. Referències anteriors a la «revifalla virtual» de juny-juliol de 2008
(5 de juny de 2008) Ens ha deixat el més lúcid
«Marques no era tercera via, era de molt abans que s'encunyara la tercera via dels Mollà-Mira i el posterior "Document 88" dels Franch, Nadal, Colomer, Company. Marques escrigué en l'onada revisionista a Fuster dels economistes i sociòlegs, encapçalats pel també malaguanyat Ernest Lluch. La data del seu llibre, el 1979, encara li conferia més valor a les seues reflexions».http://ignasibellido.blogspot.com/2008/06/ens-ha-deixat-el-ms-lcid.html

Fuster i el Nacionalisme (Rafael Company)
http://xavildiez.blogspot.com/2007/10/fuster-i-el-nacionalisme-rafael-alemany.html

SOBRE LES REVISIONS AL FUSTERIANISME
Vicent Martínez Sancho
«Pel que fa al Document 88, a més de poder-li aplicar algunes de les observacions que dedicaré a continuació a J. F. Mira, em limitaré a fer-ne una sobre la seua coherència política reproduint l’última «invitació» de la col·laboració de Vicent Franch (no em resistisc a recordar que, sovint, és en una última frase lapidària on es condensa, en bona mida, la intenció política i/o ideològica d’un autor): «I, en algun moment, caldrà començar a preguntar-se si és tan difícil acceptar que som una nació i no una regió que la immensa majoria no entén» (pàg. 76 de Document 88).
A banda d’identificar nació i territori, «l’observació» que la immensa majoria no entén he de dir que no és de naturalesa causal en un projecte polític o científic. Tampoc, en general, la immensa majoria entén les lleis de Maxwell de l’electromagnetisme (ni tan sols sap que existeixen) i, això no obstant, no es priven de televisors, ràdios, telèfons, ordinadors i maquinetes de calcular. Tampoc, en general, la immensa majoria entén l’entramat politicosocial de la Unió Europea i acabaran sent-ne ciutadans legals, amb els seus drets i les seues obligacions. Etcètera, etcètera
, etcètera».http://www.espaitic.net/guaita/quid/quid02/quid0205.htm

FUSTERIANISME I TRADICIÓ NACIONALISTA
Albert Girona Albuixech
«Com assenyalen Vicent Franch i els seus col·legues del Document 88: el nacionalisme naix d’una sensibilitat i es manifesta en un programa. Doncs durant els anys 30 primà la sensibilitat sobre el programa. Mentre en la passada Transició el programa vulgué imposar-se abans que la sensibilitat. Aquest és el problema».http://www.espaitic.net/guaita/quid/quid01/quid0115.htm

Articul Fede Feases: panques i blavers.
«Vore tambe Mollà i Mira (1986), que proponen una entesa entre nacionalistes, pero mantenen una actitut sucursalista per lo que respecta a la llengua, a pesar de lo qual han fracassat davant la pressio dels catalanistes, a la que han sucumbit. [MOLLÀ, D; MIRA, E. (1986). De impura natione. Edicions Tres i Quatre. Valencia] . El Temps. Mes significatives encara son les declaracions de Rafa Company, coautor de "Documents 88", en el sentit de la viabilitat d'un nacionalisme valencià que no sols accepte el nom de valencià de l'idioma i la Senyera coronada, sino tambe l'existencia i defensa d'una Nacio Valenciana» […].
http://www.enkara.org/forum/viewtopic.php?t=261
►► Forum de la Plataforma Jovenil Valencianista
http://www.pjvalencianista.org/forum/articul-de-fede-feases-vt406.html

Conferenciashttp://www.clubencuentro.es/conferencias.asp

País orfe. Pere Fuset i Tortosahttp://www.rodamots.com/calaix.asp?text=jvmarques

Sí, Franch és un dels teòrics del desenllaç hegelià de l Batalla de VALÈNCIA.http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/75890

Vicent Franch, sopar i xarrada
http://www.blocjaume.com/activitatn.php?numero=389

L'essencialisme ens uneix. Vicent Florhttp://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=74&Itemid=1&limit=1&limitstart=3

De Impura Natione, 20 anys després
«El llibre, en guanyar els Premis Octubre, va ser capaç d'obrir un gran debat a la societat valenciana. Les pàgines i pàgines dedicades al Levante durant aquells anys són una bona mostra, com també ho és la publicació , anys després, d'un segon llibre que recull el guant llançat pels dos sociòlegs, Document 88, obra col·lectiva publicada també per l'editor Eliseu Climent (un any on el premi d'assaig fou declarat desert mentre que el jurat recomanava la publicació d'este treball i de la Pesta Blava, de Vicent Bello) . Però anit, a banda de les referències a la Joventut Valencianista (JV) i al Tirant lo Blanc, allò més recordat foren les tertúlies de l'Hotel Inglés».http://blog.perefuset.com/2006/12/de-impura-natione-20-anys-desprs.html?showComment=1166817660000

De impura natione
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_simple_review&review=16-De-impura-natione-D-Moll-E-Mira-Eliseu-Climent-editor&Itemid=39

Nacionalisme valencià«Tercera via
Corrent nascuda als anys 80 amb la finalitat de fer convergir ambdues corrents anteriors, té les seues bases ideològiques en els llibres De Impura Natione i Document 88, que van fructificar a partir de les anomenades “converses de l’Hotel Anglès”. Fruit d’aquelles converses es va produir la signatura d’un acord entre diversos partits valencianistes, entre els que es trobaven UV i el PVN
, que va resultar un fracàs. Un segon intent es va produir a finals dels anys 90 amb l’acostament entre la UV liderada per Hèctor Villalba i el Bloc de Pere Mayor, que de nou no va fructificar, el que va arraconar definitivament aquesta corrent ideològica fins a la pràctica desaparició.L'estatut de Benicàssim pot ser considerat com la primera plasmació de l’esperit tercerviista; en ell, valencians d'un costat i del altre consensuaren una bandera i un nom per al territori. A efectes de l'actualitat, la principal feina de la tercera via és acabar amb la divisió del nacionalisme que s'obrí en 1979 durant la batalla de València i aconseguir el consens de la transició».http://ca.wikipedia.org/wiki/Valencianisme

Nosaltres, els valencians«A la meitat dels anys vuitanta alguns escriptors valencians(Mira, Mollà, Franch...) realitzaran una revisió dels plantejaments fusterians amb la publicació d´obres com "De impura natione" o "Document 88: Destinat sobretot a nacionalistes" els quals marcaran en certa mesura el camí que seguirà el valencianisme els anys posteriors. Naix així allò que hom coneix com a "la tercera via" que consistix grosso modo en la consideració del País Valencià com a nació tot i reconeixent els lligams històrics i lingüístico-culturals amb els altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Malgrat haver sigut plantejat com a "valencianisme de reconciliació" la convergència mai no ha sigut total dins del moviment nacionalista valencià».http://ca.wikipedia.org/wiki/Nosaltres_els_valencians

Tres segles després de la Nova Planta
«És precisament en aquest context tan advers que cal valorar el paper jugat per la denominada “tercera via”, que s’obrí amb l’assaig d’Eduard Mira i Damià Mollà De impura natione (1986) i continuà amb el llibre col•lectiu Document 88, atés que ha possibilitat un aggiornamento de la qüestió nacional a partir de l’afirmació del nexe entre les ètiques dialògiques i la legitimació del sistema juridicopolític, alhora que ha permés, amb gran profit per a la societat valenciana actual, una oportuna recepció dels principis del valencianisme republicà, basats en un compromís de no agressió entre les diverses opcions nacionalistes i en l’acció conjunta enfront de l’absorció cultural i en pro del reforçament de l’autogovern. D'altra banda, hi ha confluït la revisió crítica —pluridisciplinar, rigorosa i serena— del llegat fusterià, la qual ha aportat importants contribucions en els camps de la llengua, la literatura, la història política, l'economia o el dret. Sens dubte, la influència cívica i política del valencianisme dialògic s’ha fet palesa a l’hora de començar a tancar una de les pàgines més tristes de la transició: el conflicte lingüístic. En eixe sentit, la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 1998 (constituïda finalment l’any 2001 i dotada del màxim rang institucional per la reforma estatutària de 2006) ha esdevingut la fita cabdal del procés, per tal com ha fixat un marc per a l’entesa dels valencians a partir de la defensa d’un particularisme historicopolític i afectiu valencià quant a la denominació de la llengua compartida amb Catalunya, Balears i altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, i la paral•lela assumpció d’un model propi que ha pres com a referent d’oficialitat les Normes de Castelló de 1932, fruit del pacte històric dels valencians en l’etapa republicana, les quals continuen mostrant, setanta-cinc anys després, la seua vigència».http://www.cristians.net/index.php?option=com_content&task=view&id=348&Itemid=68
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=267&Itemid=41

BANDERA VELLA, HONRA DE CAPITÀhttp://lamatadejonc.blogspot.com/

1.C. Referències posteriors a la «revifalla virtual» de juny-juliol de 2008
(30 de setembre de 2008) Document 88, Rafa Company i la tercera via pancatalanista.
«És curiós com un llibre llegit en dos époques diferents pot ser capaç de donar-te també dos visions diferents del tema a tractar.
En aquell primer moment em vaig creure -era massa jove i ingenu- que els responsables del llibre, aixina com tota la colla neoblavera que han arrossegat al seu darrere -i que tenen cert paralelisme en la fidelitat que ells mateixos critiquen dels que fan de cada frase de Fuster un extracte de missa – que realment estaven canviant per convenciment, passant del pancatalanisme d'orige al valencianisme estricte (ells li diuen “tricolor”) per pura acció del platejament de la qüestió.
Es dir, eixe camí al valencianisme o nacionalisme valencià a on -de moment i per falta de concreció teòrica i publicitat social de l'idea- ningú naix ideològicament des del primer moment, sino que s'acosta, en el nostre cas, des de posicions més regionalistes o a on s'anteponen atres qüestions com l'anticatalanisme que -com l'antiespanyolisme- no deurien de formar part de cap moviment valencianiste nacional en positiu.
En definitiva, em pensava que el pas del pancatalanisme per la tercera via cap a un nacionalisme valencià era possible. Perque al igual que atres tenen sa procedència en l'antipancatalanisme i acaben llegint i evolucionant cap a un nacionalisme valencià, des de la bona voluntat i el sentiment d'amor a la pàtria valenciana, ¿perque no podia fer-se eixe camí al contrari? Per això havia intercanviat impressions en valencianisme.com, aní a un dels seus dinars i parlí en molts dels seus foristes sense aplegar a molta cosa en comú més que bones paraules i poc més.
Ara, en tornar a llegir el llibre, es tornen a confirmar les meues sospites. Cap de les persones que prové del pancatalanisme ha pegat el pas al nacionalisme valencià d'una manera completa. És dir: […]
- la defensa d'una llengua pròpia valenciana encara que siga només pel convenciment valencianiste que X. Marí explicava en “Revisió al conflicte valencià”, per eixemple, -eixa defensa llingüística només pel fet nacionaliste-».
-----------
«Anónimo dijo...
Hola Robert: Sóc Rafa Company. Gràcies per convidar-me a participar en el debat que tu mateix propicies.
Òbviament crec que el teu extens comentari mereix una resposta detallada. Des de la discrepànica, com intuïes, però també des del respecte, obviously. I des de l'absoluta sinceritat.
Estos dies he hagut d'aparcar algunes coses urgents en atenció a les polèmiques sobre els posts de la Senyera, i necessite fer un "kit kat" en la meua activitat blogger. Però m'ho pose en agenda i, no ho dubtes, immediatament puga escriuré els comentaris en qüestíó. En tot cas, i per tal de fer boca, del que dius se suposa que jo no sóc un "complet" nacionalista valencià perquè no assumisc la, segons tu, "defensa d'una llengua pròpia valenciana". Crec que és molt agosarat repartir certificats de nacionalisme valencià des de qualsevol banda, però més encara negar-los en atenció a postul·lats com l'esmentat: ¿què vols dir exactament amb això, què si afirme/m que la llengua és compartida ja no és "pròpia valenciana"? Que jo sàpia moltíssimes generacions de nacionalistes valencians, anteriors a tu i a mi, han viscut i mort convençuts que eren nacionalistes valencians, defensors de la llengua pròpia valenciana, i encantats de que esta fóra compartida. Ja no parle per mi. ¿Què fem amb ells, creem un "limbo" de suposats pseudonacionalistes valencians de totes les èpoques? ¿I qui decidix qui va a eixe limbo per no assumir "la defensa d'una llengua pròpia valenciana"? És a dir: ¿només n'hi ha nacionalisme valencià "complet" si es té la percepció sobre la llengua que "administreu" vosaltres? Uff: a mi em sembla massa restrictiu això. I, per suposat, inassumible: sóc nacionalista valencià, o no, amb el teu/vostre permís o sense el teu/vostre permís. I sóc nacionalista valencià defenent la "llengua pròpia valenciana" que, mira per on, és la mateixa (perquè ho vull) que la "llengua pròpia andorrana". Simplement.
En tot cas, açò és només, ja t'ho he dit, per tal de fer boca.
Però m'interessaria saber si allò que tinc al davant és una oficina d'expedició de certificats de valenciania "completa". Perquè en eixe cas negue la major.Crec, en tot cas, que és ben interessant debatre-ho tot. I jo et garantisc, com a mínim, l'extensió suficient.
Un abraç cordial i el prec que esperes notícies meues.
30/09/08 21:46
Robert Albert dijo...
Hola Rafa!,
gràcies per tindre el detall de contestar. M'esperaré al teu "kit-kat" i comentem.
Te conteste al primer comentari perque veig un error en l'interpretació:
- El meu mensage no va concretat a la teua persona. No te conec més allà de lo que he llegit que tu has escrit. Per això he generalisat i prou en digam la "neo-tercera via" per nomenar-ho d'alguna manera. En la gent que des de que va llegir i creure en Doc.88 en estos 20 anys com ha evolucionat o com s'ha posicionat, i més que res, per lo que es veu en internet en portals com val.com, es dir, només percepcions generalistes.
- Els carnets de valencianisme ya els doní (ironicament) uns quants temes més abans, curiosament soc plenament contrari a eixe concepte. Pero hi ha que anar espai en l'eixemple que poses. Si ya es difícil conectar societats diferents com la de fa vint anys en la d'ara, imagina't en la de fa un segle. Per això, quan s'estudia o es llig lo anterior hi ha que saber situar-ho. VIcent Franch ho explica prou be, m'agrada com ho diu, i és aixina. És molt atrevit parlar de que valencianistes de principis de segle parlen de llengua pròpia o compartida quan no es donen les mateixes causes, ni mentalitat, ni intencions polítiques, que poden haver ara. Segur que tu tens les teues interpretacions i yo les meues, només seran això, interpretacions.
Per a mi no tot és llengua valenciana, que és important, pero enfocava el debat (o volia fer-ho) encara que parlant del tema llingüístic, a atres perspectives, que imagine que després del kit-kat, comentarem.
M'agradaria molt parlar del conflicte llingüístic en tu (en atre moment), aixina obertament i de bon rollo, no perque anem a convéncer a ningú pero si perque m'ajuda a comprendre coses, i sempre és bona la comprensió mútua de les persones. Vinga, espere la teua contestació i entrem en debat. Segur que ix un debat interessant.
salut!.».
http://llibertatdepensament.blogspot.com/2008/09/document-88-rafa-company-i-la-tercera.html

2. Estudis:Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià
Pere Alberola i Garcia

«Nosaltres hem considerat especialment il·lustratives les tesis de Miquel Nadal, autor d’un dels capítols de Document 88. Nadal sosté que el País Valencià és una nació. Respecte als Països Catalans diu que cal "considerar que una comunitat lingüística implica experiències compartides, un intent de biografia compartida, difícil de recuperar a hores d’ara i en el futur" i per tant no s’han de perdre més energies en la seua defensa ja que es tracta d’un programa fracassat durant la transició. Per aquest motiu, "la idea de nació coincideix amb l’àmbit de la Comunitat Autònoma". L’única manera d’aconseguir el seu èxit és amb la "reconversió del bloc nacional-popular en bloc racionalment policlassista", ja que la primera opció, segons l’autor, condemna el nacionalisme valencià a un reducte format per "moviments marginats" que no ha calat en la burgesia industrial». pàg. 21.http://www.iecat.net/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero18_2002/EstrategiesPolitiques.pdf

La deriva estandarditzadora valenciana. Del secessionisme rupturista a l’aïllacionisme particularista
Miquel Àngel Pradilla Cardona (Tarragona)
Zeitschrift für Katalanistik 18 (2005), Freiburg / Tübingen

«L’any 1987, el premi “Joan Fuster” de la XVI convocatòria dels Premis Octubre va
restar desert. Tanmateix, el jurat va recomanar la publicació de dos treballs, el de Bello i
Document 88, que aplegava un conjunt d’aportacions dels “tercerviaires” Vicent Franch,
Agustí Colomer, Miquel Nadal i Rafael Company. Probablement es va tractar d’una
decisió “política” amb l’objectiu d’evitar l’enfrontament fratricida davant de l’anticatalanisme
blaver». Nota 3, pàg. 143.
http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/18/09_Pradilla.pdf
►► "El secessionisme lingüístic valencià", dins M. À. Pradilla (ed.) La llengua catalana al tombant del mil·lenni, Barcelona: Empúries. Pàg. 153-202, 1999http://altrecastello.probeta.yi.org/index.php?article=seclinva

La polémica identidad de los valencianos: a propósito de las reformas de los Estatutos de Autonomía
JOAQUÍN MARTÍN CUBAS Universidad de València

http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf

PARTITS I CONFORMACIÓ D'ELITS POLÍTIQUES AUTONÒMIQUES.
Transició política i partits polítics al País Valencià

Anselm Bodoque Arribas
«A mitjans dels 80, es fan propostes per revisar la formulació fusteriana sobre la condició nacional dels valencians, com ara les de Mollà i Mira: 1986 o les de Colomer, Company, Franch i Nadal: 1988. Aquesta revisió (anomenada la tercera via valenciana) va ser molt criticada pel nacionalisme valencià d’aleshores; però en bona mesura ha sigut assumida per les forces polítiques nacionalistes una dècada després (v. J.F. MIRA: 1997)». Nota 68, pàg. 33.http://www.recercat.net/bitstream/2072/1282/1/ICPS183.pdf

LA UTILIZACIÓN DE LA HISTORIA COMO ARMA POLÍTICA:
LA TRANSICIÓN VALENCIANA (1975-1983). Alexandre Crespo i Durà (Universitat de València)
«Desde mediados de los setenta se han escrito una serie de ensayos que, sin cuestionar la catalanidad original de lo valenciano, han intentado, con irregular fortuna intelectual, superar los planteamientos de Fuster. MARQUÉS, j.v.: País Perplex, Ed. Tres i quatre, Valencia 1974; MOLLÀ, D. i MIRA, E.: De Impura natione, Ed. Tres i quatre, Valencia 1986; COLOMER, A.; COMPANY, R.; FRANCH, V. I NADAL, M.: Document 88, Ed. Tres i quatre, Valencia 1988; BELTRÁN, A.: Un país posible. (Identitat valenciana i modernització), Ed. Tàndem, Tavernes Blanques 1994; y MIRA, J.F.: Sobre la nació dels valencians, Ed. Tres i quatre, Valencia 1997». Nota 17, pàg. 3.http://www.antiblavers.info/galeria/albums/userpics/10004/La_utilizació_de_la_història_coma_a_arma_política.pdf

► Javier Paniagua:
«Un solo territorio y varias identidades. El trauma del nacionalismo valenciano», Historia social, 40, La construcción imaginaria de las comunidades nacionales,
València, 2001, pp. 115-136.
En este article es troba una referència a De impura natione que podria fer-se extensiva a Document 88 (pàg. 16 de la versió electrònica):
http://www.ub.es/histodidactica/historia.htm

3. Bibliografies:Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística.
La llengua a la Comunitat Valenciana(1976-2004)
(Darrera actualització: 30-12-04)
http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Centre%20de%20Documentacio/Bibliografies%20selectives/Arxius/bibl14.doc

4. Textos institucionals:
ACORD DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL), ADOPTAT EN LA REUNIÓ PLENÀRIA DEL 9 DE FEBRER DEL 2005, PEL QUAL S’APROVA EL DICTAMEN SOBRE ELS PRINCIPIS I CRITERIS PER A LA DEFENSA DE LA DENOMINACIÓ I L’ENTITAT DEL VALENCIÀ.
ANNEX 6. SELECCIÓ DE TESTIMONIS VALENCIANS ON ES DOCUMENTA L’ÚS DE DENOMINACIONS COMPOSTES PER A REFERIR-SE A LA LLENGUA DELS VALENCIANS
«1988
Rafael Company, dins A. Colomer, R. Company, V. Franch i M. Nadal, Document 88, València, Eliseu Climent:
[…] si considerem que en la vessant lingüística la denominació balear només té notòria difusió en la dialectologia […], res no impediria parlar del català-valencià o valencià-català per a referir-se a la nostra més important contribució a la diversitat europea. […]
Des dels punts de vista exposats, és clar que les expressions catalano-valencià i catalànic, aplicades al diasistema, són susceptibles d’esdevenir denominacions que vehiculen l’adhesió del poble valencià a la unitat lingüística. I de començar a imposar-se als àmbits on calga. També és obvi, però, que, arribat el cas, potser seria millor parlar d’un Tractat Catalano-Balear-Valencià d’Unió Lingüística, i d’una Acadèmia Catalano-Balear-Valenciana de la Llengua […]».
http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/AcordsGenerals/NOMENTITAT.pdf
http://www.avl.gva.es/frame_premsa.asp?id=128
►► LA UNITAT DE LA LLENGUA
http://foro.loquo.com/viewtopic.php?p=829606

5. Premsa:E. Orts:
Pensar el País. EL PUNT · Del 8 al 14 d’octubre del 2006 · DOSSIER

«Quan el 1987 Rafael Company, un dels autors del llibre coral Document 88, va plantejar la necessitat de crear una «acadèmia valenciana» respectuosa amb la unitat de la llengua no podia imaginar que una dècada més tard, Eduardo Zaplana li furtaria la idea o, si es prefereix, li prendria la paraula. […]
Un altre dels protagonistes del «Big bang assagístic» —en paraules de Beltran— va ser Agustí Colomer, coautor de Document 88, un dels dos llibres, al costat de De impura natione, on es va formular l’anomenada tercera via. Per a Colomer, s’ha produït una reducció de la literatura al voltant de la qüestió nacional en els últims anys però, en canvi, han augmentat els estudis historicistes sobre el valencianisme. […]
Colomer reivindica l’aportació dels tercerviïstes i de Joan Francesc Mira al debat assagístic dels anys 80. «La influència de la tercera via en l’àmbit civil ha sigut notable. Realitats, com ara, l’AVL han sigut possibles, en part, gràcies al clima de concòrdia i de pacte fomentat per aquest corrent de pensament. Tanmateix, en l’àmbit polític, només va calar en un determinat moment en el Bloc, precisament quan millors resultats va obtindre, i en determinades minories del valencianisme tricolor, com Opció Nacionalista Valenciana», apunta l’autor.
Mollà, per la seua banda, considera les obres de la tercera via i Sobre la nació dels valencians de Mira, exemples de la «concepció essencialista de la història i de la visió del país». Amb tot, el sociolingüista opina que el treball de Mira presenta una notable diferència pel que fa al contingut i forma, respecte als tercerviïstes, als quals retrau la «formulació intel·lectual fluixa» de la seua exposició i «l’error estratègic» que va significar la proposta.

A parer de Beltran, i per damunt de les seues discrepàncies, totes les aportacions «van tindre alguna cosa positiva», fins i tot les de la tercera via, que en el seu llibre Els temps moderns(2002) es presenten com a irrealitzables. […]
«Destinat (sobretot) a nacionalistes), s’afig en el subtítol del llibre, a pesar que els autors pretenien traslladar el debat sobre la qüestió nacional a uns altres cercles. Continuant la línia iniciada per «De impura natione», els assagistes dediquen el llibre a Joan Fuster, «des de la discrepància» i constaten el fracàs de les opcions nacionalistes hereves del pensament de Fuster. Ja el 1988 va proposar la creació d’una acadèmia valenciana». http://tonimolla.cat/pdf/Pensar_el_pais.pdf
http://216.239.59.104/search?q=cache:NZ2SfpVN4zcJ:tonimolla.cat/pdf/Pensar_el_pais.pdf+document+88+destinat&hl=ca&ct=clnk&cd=10&gl=es

Enric Gil: Entrevista a Rafael Company:
«Queden coses pendents en el si del Bloc al voltant de la construcció d'un valencianisme nacional», www.pagina26.com, dimarts 23 de setembre de 2008«Parlem amb Rafa Company, coautor de «Document 88», llibre que ara fa vint anys va ser finalista, en la modalitat d'assaig, dels Premis Octubre.
- Intenta sintetitzar que és «Document 88» per a una persona que no ha sentit parlar mai d'aquest assaig?
«Document 88» és la segona obra, després de «De impura natione» (de Damià Mollà i d'Eduard Mira), que pretén el sorgiment d'un valencianisme de conciliació, polític i cultural, susceptible d'integrar persones que fins aquells moments ―segona meitat dels anys huitanta― s'havien enquadrat en allò que es coneix popularment com a «blaverisme» i com a «catalanisme». Encara que els dos llibres esmentats advoquen per la construcció d'una nació d'àmbit estrictament valencià, «Document 88» és vist com el llibre en el qual es concreten algunes de les qüestions que «De impura natione» només apunta, i igualment és percebut com un treball amb major vocació teòrica.- Com va sorgir la idea d'aquell llibre?
La idea va sorgir en el si de les tertúlies de l'Hotel Inglés de la ciutat de València, i fou impulsada per Vicent Franch amb la complicitat de Damià Mollà. En tot cas, i si no recorde malament, va ser Franch qui ens convidà personalment a participar en el projecte a Agustí Colomer, a Miquel Nadal i a mi mateix. - Qui era, Rafa Company, aleshores?
Jo havia sigut fundador del Bloc d'Estudiants Agermanats, un actiu participant en el congrés constituent de la Universitat de València, i també membre del Consell Polític d'Unitat del Poble Valencià (UPV), partit en el qual seguia militant. Tenia vint-i-cinc anys: la mateixa edat, si fa no fa, que Agustí i Miquel.- Tu en «Document 88» reflexionaves sobre la llengua...
Jo havia sigut encarregat per Vicent Franch d'intentar resoldre el que ell deia la «dialèctica català / valencià», i això va implicar que qüestionara el discurs ―llavors molt vigent en el si dels universitaris i dels nacionalistes «catalanistes»― sobre la pretesa denominació científica de la llengua. Com que havia participat en la ponència d'estatuts de la Universitat de València, recordava molt bé que allà parlàvem de denominació estatutària i de denominació acadèmica, però no de nom científic. I en la meua part del llibre, que bategí ben conscientment com «De impura denominatione», vaig acabar fent propostes de doble denominació per a allò que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) defineix ara com a «llengua compartida». - A propòsit d'açò, la proposta d'una denominació composta del tipus català-valencià pareix que ha fet forat...
I més que n'hauria de fer: al cap i a la fi, jo només posava de nou sobre la taula una possibilitat massa displicentment rebutjada. Si les llengües no tenen denominació científica, i si a València s'havien esdevingut les coses que s'havien esdevingut, semblava raonable posar-se a buscar una solució i no encabotar-se a mantindre obert el problema. És per això que, amb el pas dels anys, jo donaria suport al Dictamen de l'AVL de 2004 (l'avortat per la comparecència davant la institució del conseller Alejandro Font de Mora), i continue donant suport al Dictamen finalment aprovat el 2005, quan s'hi reclama del govern espanyol i dels governs autonòmics valencià, català, etc. un acord final i global, un consens institucional que ens deslliure de certes «complicacions» que la mateixa AVL esmenta. - Què li ha suposat rellegir el llibre vint anys després?
Si et sóc sincer, un maldecap, perquè per culpa d'haver-me llegit de nou, de l'ego propi i de la dolenta influència (...riu...) d'algunes persones, he acabat posant-me de bell nou en el camp de joc: jo havia aconseguit adormir d'alguna manera el cuquet de l'activisme, amb la qual cosa la qualitat de la meua vida privada havia guanyat molt (...riu...). Bé: en tot cas, sí et puc dir que no tinc cap mala consciència d'haver escrit la meua part de «Document 88». Ho tornaria a fer, per bé que algunes coses les abordaria d'una altra manera. Però això és ben lògic: fa vint anys que tinc vint-i-sis anys... - El Bloc ha acabat adoptant, en part i per dir-ho d'alguna manera, el discurs de «Document 88» i de «De impura natione».
Ho dius molt bé: en part i d'alguna manera. Jo sóc molt respectuós amb els ritmes de la gent, però ningú no em pot llevar del cap que s'han perdut anys preciosos. En el seu moment, qui dirigia el Bloc confiava que no caldria tant, que la societat valenciana abraçaria finalment un bon tros del missatge fusterià. I només el 1996 (al voltant d'una dècada després de les polèmiques que suposaren els dos llibres esmentats), la Unitat del Poble Valencià va acceptar el marc nacional valencià... Joan Francesc Mira, amb el seu llibre «La nació dels valencians» (de 1997) permetria que alguna gent pegara el pas «valencianitzador» sense sentir-se'n vinculada a les obres de Damià, de Franch, etc., estigmatitzades a mansalva en determinats àmbits. Encara, però, queden coses pendents en el si del Bloc al voltant de la construcció d'un valencianisme nacional en totes les seues dimensions. I potser ha arribat el moment de plantejar-les... Has creat una
bitàcola, monogràfica, sobre «Document 88» i a banda en mantens algunes més... Què penses dels blocs i d'internet en general?
Sóc un absolut nouvingut en aquests àmbits: fins fa no res ni volia tindre bloc propi! Però ara sóc usuari contumaç de l'univers blogger: tot açò em possibilita posar idees en circulació a cost econòmic zero, i em permet accedir a cabals d'informació sobre els temes que m'interessen amb una comoditat enorme. Pel que fa a internet en general sí que sóc gat vell: el projecte original del Museu Valencià de la Il·lustració (MuVI, l'ara MuVIM) ja el vam poder fer comptant amb la xàrcia allà pel 1996-1998, i de sempre he navegat per internet amb molta comoditat. Sobre la quantitat de «merda» que circula per la xàrcia quan t'encares a un tema, només has d'aplicar-hi els mateixos criteris que fas servir davant la bibliografia tradicional: en algun fragment d'un llibre d'aparença horrorosa pots trobar un diamant en brut; en els llibres de més prestigi pots detectar el rescalfat més mediocre... Es tracta d'internar-se en internet a la recerca de la gent amb bagatge, del sentit comú, de l'honestedat de les anàlisis: com en la resta d'àmbits, vaja!»

http://www.pagina26.com/entrevistes/queden-coses-pendents-en-el-si-del-bloc-al-voltant-de-la-construccio-dun-valencianisme-nacional.html
►► Rafa Company entrevistat per Pàgina 26
http://annanoticies.com/2008/09/25/rafa-company-entrevistat-per-pagina-26/
►► Rafa Company, coautor de Document 88
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1143&Itemid=38
«El diari electrònic www.Pagina26.com entrevista a Rafa Company, històric valencinista de conciliació que ha trencat el seu silenci 20 anys després de la publicació de Document 88 per valorar l'herència d'una generació que apostà per la ruptura dels paradigmes establerts de "catalanistes" i "blavers"».